Estàs disposat a emigrar pel bé d'Espanya?

El nostre país et necessita. Millor dit: necessita que ten vagis (una temporada). Tots els grans economistes que assessoren a l'Executiu de Rodríguez Zapatero estan d'acord en com surtir de la crisi: per terra, mar i aire. El Nobel d'Economia del 2008, Paul Krugman insisteix en el diagnòstic i en el remei. “Espanya realment no té cap altra alternativa que fer una devaluació interna. Ha de tenir una caiguda en sous i preus, una caiguda relativa envers Alemanya”. No hem d'esperar ajudes de la UE.

Per Krugman, problema real d'Espanya es una acusada falta de mobilitat interna i externa, - a diferència del que passa a EEUU -, que impedeix els ajustaments necessaris. “Espanya té un 18% d'atur i necessita, o bé que els treballadors es traslladin a altres parts d'Europa, o bé una (forta) caiguda en els seus salaris relatius”. Fa 20 anys, la devaluació de la moneda hauria estat part de la solució. Avui la fortalesa de l'euro, i les traves al moviment de treballadors dintre de la Unió, suposen una autèntica “armilla de força” per regions deprimides com Espanya.

L'escenari de poc creixement combinat amb un llarg període de deflació que descriu el Nobel d'Economia és similar al que explicava ahir l'exministre Rodrigo Estona. És el fantasma de deflació a la japonesa, o depressió a la portuguesa. Un tràngol econòmic que tampoc no resulta estrany, i que Espanya va patir en l'eterna postguerra. En els anys 50, el nostre país va aconseguir superar finalment la crisi exportant 6 milions de maletes de cartró reciclable i devaluant la pesseta un 5% cada any.