Condemnats a la rebaixa salarial o a l'emigració. Davant la impossibilitat d'un canvi a curt termini del model productiu espanyol, la “devaluació interna”, es veu com l'única sortida de la recessió davant la camisa de força que suposa l'euro, la devaluació del qual es molt improbable. Ha estat l'euro beneficiós per a Espanya? Què paseria si Espanya sortís de l'euro i es refugiés en una devaluada pesseta?
La crisi econòmica, ha fet d'Espanya una de les seves víctimes, ha obert el debat sobre la conveniència de romandre dintre de la moneda única europea. El premi Nobel d'Economia de 2008, Paul Krugman, -que no considera en cap cas la sortida d'Espanya de l'euro- ja apuntava en un article el passat gener que la pertinença al euro estava resultant perjudicial per al nostre país.
Aquesta setmana, un altre l'economista va arribar tornar assenyalar que l'euro “planteja problemes greus per a regions deprimides d'Europa com Espanya”. Krugman va reduir les alternatives per a Espanya a una sola: una forta “devaluació interna”, amb retallades de salaris i preus.
Existeix una altra possibilitat: l'abandó de l'euro i sotmetre la nova moneda a una devaluació competitiva. La sortida de l'euro seria una catàstrofe per a Espanya. Roberto Ruiz, cap d'Estratègia de Wealth Management Research de UBS es mostra contundent. Ni tan sols una devaluació competitiva de la moneda tindria l'efecte desitjat de reactivació de les importacions. La sortida de la divisa única hauria de fer-se de manera unilateral ja que, com recorda el responsable de UBS, “no hi ha cap mecanisme que permeti a cap país ser expulsat de l'euro”.
Guanyar competitivitat és l'únic argument per deixar la moneda europea. Però, el panorama resulta obscur a la llum de les xifres. “Tres quartes parts de les nostres exportacions van dirigides a la Unió Europea”, assenyala Roberto Ruiz. Els aranzels que imposaria la UE reduirien dràsticament els avantatges del tipus de canvi de divisa.
L'ECONOMIA ESPANYOLA COL·LAPSARIA
“Espanya deu tants diners en euros que el conjunt de l'economia s'esfondraria”, insisteix Ruiz. “Els bancs espanyols deuen a altres bancs europeus i al BCE més de 400.000 milions d'euros”. Així, un devaluació del 25% de la nova moneda dispararia en 100.000 milions d'euros més el deute. “El sistema bancari espanyol es volatizaría”. El col·lapse també arribaria a les empreses espanyoles, els préstecs de les quals en bons emesos sumen més de 100.000 milions d'euros. La catàstrofe s'estendria com una epidèmia pel teixit financer europeu. “Som molt depenents i clients de l'exterior”.
MAJORS DIFICULTATS DE FINANÇAMENT I FUGIDA DE CAPITALS
“Estar fora de la Unió Europea podria posar en perill el rating d'Espanya i elevaria el dèficit i el deute. S'incrementaria el cost de finançament”, opina Juan Ramón Caridad, soci d'Atlas Cabdal.
Caridad tampoc veu gaires avantatges en una sortida de la moneda única. “La devaluació competitiva de la moneda podria donar oxigen a curt termini i permetria més flexibilitat en els tipus”. No obstant això provocaria un “probable augment de la inflació” que obligaria a incrementar els tipus per sobre dels europeus.
Tampoc és una bona opció la sortida de l'euro per a Marian Fernández, responsable d'Estratègia d'Inversis, qui descarta gairebé per complet aquesta possibilitat. L'experta d'Inversis alerta d'una revisió a la baixa del rating i del perill de la fugida de capitals. Aquesta caiguda del rating afectaria al mercat de la renda fixa. No obstant això, “en la borsa no hi ha una repercussió directa per l'escassa representativitat de la borsa amb l'economia espanyola”. Tot i aixó, Juan Ramón Caridad entén que “en un primer moment, per a l'inversor estranger la borsa espanyola podria perdre atractiu per la divisa”.
HA PERJUDICAT L'EURO A ESPANYA?
Un informe d'AIG de l'any passat apostava obertament per l'abandó de l'euro. El cap de Banque AIG, Bernard Connolly, considerava que la pertinença a l'euro no havia estat beneficiosa per a Espanya en l'època de creixement i es el major lastre per a la sortida de la crisi.
L'últim informe anual de la Comissió Europea sobre la moneda única europea revelava que, des de l'adopció de l'euro, Espanya ha perdut un 20% de la seva competitivitat en preus mentre que Alemanya ha guanyat el 13%. L'actuació del BCE depèn molt més de l'evolució de les economies alemanya i francesa que de l'espanyola, la ponderació de la qual en el conjunt de la UE és molt menor que la de les grans locomotores europees.
Així, Espanya s'ha vist perjudicada per baixos tipus d'interès que han propiciat un endeutament massiu quan convenia una política monetària més restrictiva. Al contrari, la probable sortida de la crisi d'Alemanya i França abans que Espanya, obligaria a una pujada de tipus perjudicial per a la recuperació espanyola.
Juan Ramón Caridad admet que la política del BCE hagi pogut ser perjudicial per als interessos d'Espanya, encara que recorda que el nostre país ha gaudit de fons de cohesió i altres ajudes que semblen oblidar-se. Així mateix, nega que l'euro hagi llastrat competitivitat a Espanya en relació amb Alemanya: “Alemanya té una economia molt diversificada, mentre que Espanya depèn molt més dels bancs i la construcció”. Al contrari, en opinió de l'expert d'Atlas, la pertinença a l'euro ha permès a Espanya una estabilitat en la divisa de la qual mancava.
També Roberto Ruiz veu més avantatges en aquests anys de pertinença a l'euro, malgrat la dependència del BCE: “L'euro esmorteïx els xocs que han sofert economies com la d'Islàndia, Letònia i Lituània”. Marian Fernández també recorda que les divises nòrdiques van sofrir en la crisi “unes pèrdues enormes”.
L'AJUSTAMENT A LA BAIXA DE PREUS I SALARIS, ESCENARI PROBABLE
Els apocalíptics inconvenients d'una sortida de l'euro deixen a Espanya abocada a una forta devaluació de preus i salaris… o a la immigració. Altra possibilitat, segurament la millor, és un absolut canvi del model productiu. Com assenyala Marian Fernández: “El que cal fer en moments de bonança és aprofitar-los per a fer reformes estructurals”. Però quan la crisi es va instal·lar en l'economia no s'havia fet reforma alguna.
Així, Marian Fernández assenyala la necessitat d'un “ajustament via preus”, una via que ja hauria d'haver-se produït amb més força. L'analista de Inversis considera “sorprenent” que no hagi arribat una baixada més virulenta especialment en el sector immobiliària.
Els canvis estructurals s'han postergat i una solució d'aquest tipus requerirà anys. El Govern ja va apuntar un viraje en el paradigma econòmic del país. No obstant això, les principals mesures adoptades han dirigit una creixent despesa públic al sector de la construcció, el tradicional eix de l'economia espanyola.