S'acosta el fi d'any, aviat entrarem al 2006! I abans d'entrar al nou any toca una bona celebració. L'últim dia de l'any el 31 de desembre és un dia de festa on per despedir l’any se sol fer un bon sopar de germanor acompanyat de la gent a qui estimes i aprecies. En aquest post vull fer un petit anàlisis de les festes nadalenques i la de fi d’any:
En les festes nadalenques la gent es torna com boja. Normalment la nostra societat ja és una compradora compulsiva, però quan arriben aquestes festes sembla que tothom oblidi de l’economia. Tot començar per comprar una quantitat de menjar desmesurada que serà engolida durant el dinar de Nadal, i els posteriors tres dies serviran per menjar “les sobres” d’aquell dinar, ho se perquè això passa aquí a casa. El dia de Nadal se sol ‘cagar’ el Tió, els més afortunats els i cagarà un bon regals, els no tant afortunats disposaran d’una quantitat de roba interior suficient per a sobreviure un any, entre aquests i els que portaran els reis anirem servits durant una bona temporada.
Un cop passat el Nadal tots els pensaments són absorbits per la gran festa de l’any, el Fi d’any,aquesta festa juntament amb el Sant Joan es consideren les dues festes més importants de tot l’any. Anem analitzar un fi d’any:
Un fi d’any quan ets molt petit el passes amb els pares i amb la família, no i entrem aquí.
Quan ja comences a tenir una certa edat comences a sortir amb els amics, segueixes sopant amb la família però després de les campanades vas a la festa que heu organitzat amb la gent del poble o barri.
Els anys van passant i un cop tens una mica més de seny comences a comentar “lo wuapu” que seria tenir cotxe per a poder sortir de festa lluny de casa a la millor festa del món, que sense cotxe no si pot anar. Estàs bastants anys desitjant tenir els 18 i desitjant tenir cotxe per anar a aquesta mega feta, però de mentre vas organitzant unes festes fabuloses amb els teus amics i coneguts del poble i arriba un punt en que acabes per no valorar el que tens, ja que només penses en marxar a la super mega festa que estaries si tinguessis cotxe, però només cotxe propi perquè no és el mateix si els teus pares s’ofereixen a portar-te.
I arriba el moment desitjat, arriba un fi d’any on tu o algun dels teus amics té cotxe, i durant els mesos abans s’entaula una ‘discussió’(en alguns casos s’hi arriba) d’on es pot anar a passar el tant esperat fi d’any, jo realment era un d’ells, tenia moltisimes ganes de sortir, però aquell any en comptes d’anar a la super macro festa tant esperada vam acabar a una discoteca que ja teníem “archiconocida” i si podem dir que va estar bé però no va ser res de l’altre mon.
Amb els temps les meves vivències i experiències m’han acabat per fer veure que les millors festes de fi d’any són les que feies “de petit” en un local de mala mort llogat al teu poble. On després de la mega borratxera et quedaves per terra a dormir la mona.
Durant uns anys vas aguantant aquestes festes de fi d’any, de discoteca en discoteca, fins que arriba un moment que la gent creix, i creix per a camins diferents cosa inevitable i alhora inherent dins la cultura i la personalitat de cada ésser en si mateix, alguns marxen de casa, d’altres els surt la vena hippy d’altres es tornen més pijos, d’altres ja tenen una feina fixa... en fi la varietat fa el gust no?
Conclusió:
Seguiu fent festes, deixeu-vos de discoteques i d’històries que un fi d’any no es moment per anar a una discoteca, és un lloc fred ple de borratxos que només volen entrar els teus pantalons. On a més per entrar et fan pagar el sou d’una setmana i mitja i encara els hi has de donar les gràcies de que et deixin en el seu super mega local per lo mal vestit que vas. Durant tot l’any hi ha molts “findes” per a conèixer a gent, no esperis a fi d’any o per sant Joan a fer-ho, no es moment ni lloc.
El fi d’any es per passar-lo en voltat de la teva gent, en un concert del poble passant fred, a mig del carrer amb les mans gelades intentant entrar al bar del poble, amb els teus amics a casa mirant una peli i xerrant, però parlant no recordant les velles glòries que varen succeir anys passats.
Xavals feu el que us vingui de gust! i si no coincidiu amb els amics... doncs alguna cosa passarà no? Reflexionem-m’hi reflexionem-m’hi.
És un relat d'algunes de les coses que em corren per el cap, però crec és una historia estàndard i que es podria aplicar a moltisima gent amb variacions ridícules, si et pares a pensar tu segurament ets un d'ells!