Aquest final de febrer vàrem fer una etita escapada de quatre dies a Wrexham, ciutat on esta un gran oi anomenat Arcadi, acabant els seus estudies d'enginyer. L'arcadi esta a la universitat de Newi.
S'ha d'agrair a l'Arcadi el fet d'haver-nos fet de guia, d'aguantar-nos i que no ens deixes tirat durant la nostra estança tot i que feia poc que acabava d'arribar d'un viatge per Irlanda amb els amics d'allà. Merci!
La Laura, l'Enric, en Jordi i un servidor vam protagonitzar l'escapada. Vam arribar dimecres a mitja nit a l'aeroport de Liverpool, aquella nit vam fer un bon sopar a base de noodles baratus que ens va facilitar l'Arcadi, ja que no teniem absolutament res per menjar.
Dijous vam anar a visitar Liverpool, i durant tot el dia ens va estar acompanyant una aigua-neu,i un fred de l'ostia. Vam estar per els quatre edificis famosos que té la ciutat, vam estar per el port d'on va sortir el Titanc, i per la tarda després d'haver dinat a un subway, vam anar a fer unes pintes al bar on van començar els Beatles.
El grup de 5 personatges estava ben equilibrat, hi havia qui sempre estava cansat i esqueixava per tot, hi havia qui no entenia l'anglès, hi havia qui ens feia de guia, hi havia qui volia anar a mirar castells i finalment hi havia un que anava zombi perquè no podia dormir.
A més vam conèixer a en Jorge un gran noi! I una noia Austríaca la qual en Perix li deia "You are biutiful"
El segon dia vam estar per Chester, donant menjar als esquirols d'importació que hi havia d'allà(els esquirols autoctons són marrons i més petits que els que vam trobar). I al final del dia vam donar una volta per la ciutat de Wrexham
El tercer dia vam visitar Birmingham, que personalment és la ciutat que em va agradar més, té canals que fa entretingut passejar per allà. També vam aprofitar per anar de compres per un dels milions de centres comercials que hi havia!
I como no! També vam sortir de festa, Dijous i dissabte, l'Arcadi ens va portar a les discoteques d'allà, vam poder comprovar amb els nostres ulls les mini-mini-faldilles de les dones d'allà. També que aquelles dones no tenen gens de fred perquè caminar descalç a les 4 de la matinada a una temperatura d'uns 0 graus, i dirigir-se a una hamburgueseria té merit!
Finalment he de comentar les mil i una peripècies que va protagonitzar en Jordi per tal de no demanar ni una "Coke" en tot el viatge!! "He is a happy party", ya la 'gràcia' del viatge va ser el "Oh my got" el qual ens va acompanyar durant la nostra efímera estada per la humida i verda Anglaterra.