Marc Vergés Grau

Avui dijous, ha fet l'últim capítol del programa de TV3 Afers exteriors. En aquest programa en Miquel Calçada- Miki Moto-, va visitant diferents països arreu del mon en busca de Catalans.
Crec que es un programa molt ben torbat en mig de tanta basura que corre avui en dia per la televisió.
Ens aquest últim capítol ha fet un petit resum de tots els països que ha anat, però apart de que tot el programa esta molt bé. Avui m'ha fet gràcia una seqüència on deia:"Alguns dels viatges no van poder ser posibles ja que les companyies de baix cost no hi arribaven... i que van optar per utilitzar efectes especials, per sobre posar imatges i interpretar els actors".
Es que m'ha fet moltisima gràcia.

Bueno acabar dient que felicitats a TV3, i en Miquel Calçada per aquest gran programa.

De la seva web podem llegir:
El format del programa, voluntàriament, defuig de tota una sèrie de llocs comuns en l'àmbit del reportatge. Miquel Calçada no mira mai a càmera, sinó que acompanya l'espectador en un recorregut del qual forma part.

A partir del diàleg amb els protagonistes, i sobretot de les seves reflexions en off, "Afers exteriors" acosta totes aquestes realitats, sovint molt estereotipades, en el mateix idioma que parla l'espectador. A més, en aquesta tercera temporada s'accentua més encara el caràter diferencial i l'originalitat d'aquest format.

Ara que he acabat exàmens m'he decidit finalment a comprar una targeta pcmcia wireless per el portàtil, tot i que ja tenia la integrada....tenia ganes de tenir-ne una altre per poder fer alguns invents

En concret la targeta és la Orinoco Gold amb una antena externa imantada la podeu veure descripció de la targeta

La targeta te una petita entrada per a connectar-li una antena externa i així guanya uns quants dB més, però per el que he estat provant la targeta sola no té ni punt de comparació amb la Intel integrada al portàtil.

La targeta és totalment compatible amb linux i la instal·lació és molt senzilla, si feu servir gentoo:

Primer de tot ens descarreguem el paquet que esta [Masked]
ACCEPT_KEYWORDS="~x86" emerge madwifi-driver madwifi-tools

#Per tal que ens detecti la la targeta
modprobe ath_pci

#Per tal de poder escanejar
modprobe wlan_scan_sta

En el meu cas la nova unitat creada és la ath0

Fa temps que volia fer un escrit sobre la universitat però no he pogut per falta de temps, i avui m'ha arribat al correu un d'aquests e-amils amb cadena i aquí el teniu:

Cosas que no se le pueden preguntar a un aspirante de ingeniero

Todos esos pensamientos k se agolpan en nuestras futuras mentes ingenieriles kuando nos hacen alguna d estas odiosas preguntas, grrrrrrr

Frases que hay que evitar decirle a un aspirante a ingeniero:

No te preocupes, seguro que a la próxima apruebas. Sabemos que no es verdad, sabéis que no es verdad...¡¡¿Por qué coño la decís?! Es un insulto a nuestro estado emocional tratar de animarnos con semejante frase falsa. La única respuesta digna sería:

"¡Que te den por culo, cabron de mierda!" pero como somos educados y estamos hundidos en la mierda respondemos un tímdido "Sí, claro, a la proxima seguro". Es mejor el silencio, no os preocupéis, sabemos que no nos comprendéis así que no hace falta que os esforcéis porque será peor.

- ¿Qué tal el examen?

- MAL, el examen MAL, asqueroso revuelveheridas. Obviamente la semana que me he tirado estudiando cual guarra no ha evitado que me follen el culito cruelmente. ¿Para qué preguntas? ¿Para disfrutar de mi >miseria?
¿Para decir "No te preocupes, seguro que a la próxima apruebas"? No se pregunta, lo único que puede ayudarnos a salir del boquete es dinero y chocolate. Si no estáis dispuestos a ofrecernos nada de eso manteneos alejados y no os regodeéis en nuestro infortunio.

- ¿Pero no has acabado la carrera todaviiiiiiia?
- Vamos a ver, almas de pollo, cuando terminemos la carrera os enteraréis, el mundo entero se enterara. Nos pondremos nicks en el messenger con tantos emoticonos felices que doleran los ojos, lo publicaremos en el eriodico, en el BOE, haremos una gran fiesta, efinitivamente NO LO ESCONDEREMOS. Asi que no nos preguntéis si hemos acabado la carrera cuando la respuesta es obviamente no. Eso no hace mas que darnos aun mas ganas de suicidarnos o de cambiarnos a Magisterio.

- Pero ¿tan difícil es?.
- No, que va. Está tirado. Yo es que disfruto pagando 800€ de matrícula y y dejando que me metan palos por el culo. PUES CLARO QUE ES DIFÍCIL. Es tan difícil que vuestra mente pagana es incapaz de comprender los niveles de dificultad y de abstración absurda a los que puede llegar un cerebro humano. No respondo de mí como otro estudiante de Filología Inglesa ponga en duda la dificultad de una Ingenieria.

- El hijo de Fulanita se hizo la carrera en 4 años.
- BIEN POR EL HIJO DE FULANITA. Tirémosle cacahuetes y bailemos a su alrededor. Tambien hay gente que no la acaba nunca, y no vemos a nuestros padres diciéndonos cada dia "que orgulloso estoy de ti, hijo, que aun no te has dado cuenta de que no vales para esto". Nada de comparaciones, porque entonces podemos mencionar a ese compañero nuestro (historia verídica) que se sacó como pasatiempo la carrera de magisterio mientras cursaba la nuestra.....a ver qué humilla más a quién.

- (Silencio incómodo producido tras la pregunta "¿Por qué cursovas?").
- Dí algo, capullo. Tú has preguntado. ¿Tu objetivo era reirte de nosotros y jactarte que te estás sacando Turismo hinchándote de follar y a año por curso?.

- Porque no falla, el silencio incómodo siempre se rompe con "Pero ¿cuántos años llevas en la carrera?"
- CINCO PUTOS AÑOS, IMBÉCIL. Los suficientes para saber que tu padre y tu madre eran hermanos sólo con mirarte a la cara.Y que sepas que cada año es como un horrible infierno en el que te clavan cristales en el corazón y te arrancan las uñas con unas tenazas...¡¡Y AGUANTO AHI CON DOS COJONES!! No te atrevas a juzgarme.

- Mi carrera también es muy difícil. Sólo tienes que estudiar más.
- Oh si, tu examen de Meterse un Dedo en el Culo y Olerlo (MEDICO) supera con creces el temario de asignaturas como Métodos Numericos o Tipos Abstractos de Datos. Es que es muy duro que te hagan exámanes parciales que te quitan temario y hagan media con el final....buffff..... que complicado.Apenas deja tiempo para rascarse las pelotas y meterle mano a la guarra de filosofia de al lado.
Será eso, que no estudio, los exámenes de cinco horas, los temarios imposibles de los que ni los profesores tienen puta idea o las preguntas trampa para pillarte si no eres el hijo de Fulanita son meras distracciones de la verdadera realidad: ESTUDIANDO SEAPRUEBA.

Bueno, esto ha sido todo. Como es una guía básica no hemos querido incluir frases también muy célebres como "El profesor no será tan cabrón como crees.

Ja que no tinc gaire temps per escriure perquè estic d'exàmens hi haig d'estudiar una mica aquest any, aquí us deixo dos vídeos de parapent:

Aquest vídeo es de Ozone, una marca que fabrica parapents. El vídeo esta currat, la música molt ben trobada, i la unió entre les imatge i la música es fantàstica. L'únic problema és que ocupa 35MG. Ús recomano que primer ús el baixeu (botó dret Guardar enllaç como).
Aquí teniu el vídeo de Ozone Riders

Aquest es un petit vídeo que he trobat per el google i m'ha fet gràcia.Video 1

Facis lo que facis, no fagis click aquí(ni premis F5!)

S'acosta el fi d'any, aviat entrarem al 2006! I abans d'entrar al nou any toca una bona celebració. L'últim dia de l'any el 31 de desembre és un dia de festa on per despedir l’any se sol fer un bon sopar de germanor acompanyat de la gent a qui estimes i aprecies. En aquest post vull fer un petit anàlisis de les festes nadalenques i la de fi d’any:

En les festes nadalenques la gent es torna com boja. Normalment la nostra societat ja és una compradora compulsiva, però quan arriben aquestes festes sembla que tothom oblidi de l’economia. Tot començar per comprar una quantitat de menjar desmesurada que serà engolida durant el dinar de Nadal, i els posteriors tres dies serviran per menjar “les sobres” d’aquell dinar, ho se perquè això passa aquí a casa. El dia de Nadal se sol ‘cagar’ el Tió, els més afortunats els i cagarà un bon regals, els no tant afortunats disposaran d’una quantitat de roba interior suficient per a sobreviure un any, entre aquests i els que portaran els reis anirem servits durant una bona temporada.

Un cop passat el Nadal tots els pensaments són absorbits per la gran festa de l’any, el Fi d’any,aquesta festa juntament amb el Sant Joan es consideren les dues festes més importants de tot l’any. Anem analitzar un fi d’any:

Un fi d’any quan ets molt petit el passes amb els pares i amb la família, no i entrem aquí.

Quan ja comences a tenir una certa edat comences a sortir amb els amics, segueixes sopant amb la família però després de les campanades vas a la festa que heu organitzat amb la gent del poble o barri.

Els anys van passant i un cop tens una mica més de seny comences a comentar “lo wuapu” que seria tenir cotxe per a poder sortir de festa lluny de casa a la millor festa del món, que sense cotxe no si pot anar. Estàs bastants anys desitjant tenir els 18 i desitjant tenir cotxe per anar a aquesta mega feta, però de mentre vas organitzant unes festes fabuloses amb els teus amics i coneguts del poble i arriba un punt en que acabes per no valorar el que tens, ja que només penses en marxar a la super mega festa que estaries si tinguessis cotxe, però només cotxe propi perquè no és el mateix si els teus pares s’ofereixen a portar-te.

I arriba el moment desitjat, arriba un fi d’any on tu o algun dels teus amics té cotxe, i durant els mesos abans s’entaula una ‘discussió’(en alguns casos s’hi arriba) d’on es pot anar a passar el tant esperat fi d’any, jo realment era un d’ells, tenia moltisimes ganes de sortir, però aquell any en comptes d’anar a la super macro festa tant esperada vam acabar a una discoteca que ja teníem “archiconocida” i si podem dir que va estar bé però no va ser res de l’altre mon.

Amb els temps les meves vivències i experiències m’han acabat per fer veure que les millors festes de fi d’any són les que feies “de petit” en un local de mala mort llogat al teu poble. On després de la mega borratxera et quedaves per terra a dormir la mona.

Durant uns anys vas aguantant aquestes festes de fi d’any, de discoteca en discoteca, fins que arriba un moment que la gent creix, i creix per a camins diferents cosa inevitable i alhora inherent dins la cultura i la personalitat de cada ésser en si mateix, alguns marxen de casa, d’altres els surt la vena hippy d’altres es tornen més pijos, d’altres ja tenen una feina fixa... en fi la varietat fa el gust no?

Conclusió:
Seguiu fent festes, deixeu-vos de discoteques i d’històries que un fi d’any no es moment per anar a una discoteca, és un lloc fred ple de borratxos que només volen entrar els teus pantalons. On a més per entrar et fan pagar el sou d’una setmana i mitja i encara els hi has de donar les gràcies de que et deixin en el seu super mega local per lo mal vestit que vas. Durant tot l’any hi ha molts “findes” per a conèixer a gent, no esperis a fi d’any o per sant Joan a fer-ho, no es moment ni lloc.

El fi d’any es per passar-lo en voltat de la teva gent, en un concert del poble passant fred, a mig del carrer amb les mans gelades intentant entrar al bar del poble, amb els teus amics a casa mirant una peli i xerrant, però parlant no recordant les velles glòries que varen succeir anys passats.

Xavals feu el que us vingui de gust! i si no coincidiu amb els amics... doncs alguna cosa passarà no? Reflexionem-m’hi reflexionem-m’hi.

És un relat d'algunes de les coses que em corren per el cap, però crec és una historia estàndard i que es podria aplicar a moltisima gent amb variacions ridícules, si et pares a pensar tu segurament ets un d'ells!

L'arcadi m'acaba d'ensenyar la Pedals de foc. És una versió per a btt de la famosa Carros de Foc. La veritat té molt bona pinta, ja tenim una altre cosa a fer aquest estiu per amortitzar les alforges! Llegeix-ho des de la seva web:

PEDALS DE FOC: una activitat per descobrir una nova dimensió del Pirineu a l’estiu(de maig a octubre).
Recorrerem tres comarques pirinenques: Aran, Alta Ribagorça, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, aprofitant les infraestructures de turisme rural de la zona i les pistes i camins que les connecten.

Pedals de Foc és un itinerari d'uns 220 km i 5.200 metres de desnivell positiu acumulat. Més del 70% del recorregut transcorre per pistes forestals o camins no asfaltats.

El diumenge: és un dia festiu, és l'últim dia de la setmana,però que és fa en un diumenge normal?

El diumenge pot ser un dia de descans per estar a casa, per estar tirat al sofar sense fer res més que mirar la tele. El diumenge és el dia del Messenger per excel·lència, en aquest setè dia de la setmana, tots els joves i no tant joves es passen hores i hores connectats al msn explicant les aventures i desventures de tota la setmana i sobretot explicant amb pels i detalls la borratxera i posterior ressaca del dissabte anterior. Tanta conversa sol arribar fins a mitja tarda, on llavors el ordinador es veu substituït momentàniament per la TV, és el moment de futbol, juga el barça!.

Un cop acabat el partit no importa l'hora que sigui hi ha una nova trobada al messenger per acabar de comentar quatre coses que es solen allargar fins altes hores de la nit.

Un altre diumenge perdut

Tot i això molta gent aprofita per fer les coses que no ha pogut fer durant la setmana. Fer esport, estar amb la família, visitar companys, fer una mica el turista per les nostres terres catalanes.

Aquesta gent aprofita el poc temps lliure que té, i quan arriba dilluns ja torna a pensar en que podrà fer el diumenge següent

Molta gent no fa res ja que pensa que el diumenge es un dia curt, no es pot fer res. Tot el contrari hi ha moltisimes coses a fer, des d'anar a fer una excursió llarga amb bici, fer escalada, parapent, pujar una via ferrada, anar a la platja... visitar algun dels milions de llocs preciosos que tenim a només una hora de cotxe. Però no en contes d'intentar aprofitar el diumenge decidim tancar-nos a casa enxufats davant la pantalla.

Un gran joc de ping pong

Xavals!! aquest fi de setmana l'arki ja tornara ha estar entre nosaltres! Arribarà a les terres catalanes a la tarda, al voltant de 20:30.

L'hem trobat a faltar! Sobretot en les sortides amb la bici. En perix ja no tenia ningú a qui fer menjar POPS.

Haurem de fer alguna celebració per la seva tornada no?