Marc Vergés Grau

Aquest pont quatre amics de Canet vam anar a l'estació de Valthorens, estació dels Alps francesos. El viatge d'anada va ser bastant mogut, on ens va acompanyar la pluja durant tot el viatge. En Perix va començar conduint, fins a que l'Enric va seguir amb el relleu. Va començar a diluviar quan faltava una mica més d'un quart del trajecte per arribar, però l'Enric que a partir d'ara anomenarem Conductor intrèpid va seguir a fondo per les autopistes franceses.

Entre aquaplanning i aquaplanning vam arribar als peus dels Alps, a partir d'aquell moment va començar el festival. Ens trobàvem als inicis d'un petit port de muntanya, amb l'Enric als "comandaments" del vehicle. Tot semblava normal fins que vam començar l'ascensió. Els ports de muntanya solen tenir curves tancades de 180º, i normalment se sol conduir per la dreta... Doncs durant la nostra pujada no vam fer cap de les dues coses, la carretera era nostra... conduint per l'esquerra(tot i que trobaven moltísims cotxes en direcció contraria). No varem aconseguir traçar una curva tancada correctament... era tal l'empanament que en comptes de girar seguíem recta just per on no hi havia carretera. Van ser moments de rialles ja que les nostres vides encara no perillaven, amb l'Enric al volant vam riure bastant :p.

Seguíem sense veure les corbes quan va començar ha nevar hi ha trobar gel a la carretera. A partir d'aquell moment va ser el primer festival de derrapes organitzat per l'Enric i patrocinat pel cotxe d'en Perix. La primera corba la vam fer de ralli, tant si va assemblar que per dos dits no tatuem el cotxe amb les marques d'una paret dels Alps. Ja us podeu imaginar com va ser la resta de l'ascensió, amb derrapes i per l'esquerra, però ara ja no reia ningú tothom pensava amb la seva integritat física i la del cotxe.

Un cop al poble de Valthorens i després d'anar a veure a les noies maques de l'agència vam anar al nostre flamant xalet. Els senyors de l'agència es van confondre i ens van donar un xalet de 4 pisos, amb llar de foc, banyera, per 12 persones, vaja que vam estar de lujo, ja que només érem 8. Els altres companys van arribar al llarg de la nit, uns a les quatre de la matinada i d'altres a les 8, preparats per anar a esquiar.

El primer dia de snow va ser memorable ja que hi érem TOTS! Vam estar fent snow fins que no ens van deixar pujar més al remuntador. Tots fèiem Snowboard excepte en Jordi(un aviador) i en Sergi que els agrada més l'esquí. Els dos esquiadors van ser els encarregats de fer la compra del menjar i cullons si la van fer bé, menjava millor allà dalt que a casa!. Això si també s'ha de mencionar en David, el gendre d'en Raul, el qual ens va fer una gran truita de patates i uns bons talls de carn.

Cal mencionar que dissabte vam menjar espaguetis, estaven molt bons sinó us ho creieu pregunteu-li a en Raul que en va passejar un durant unes quantes hores

Diumenge a la nit ens vam escapar i vam anar a sopar a un restaurant del poble. En Perix, en Sergi i un servidor vam menjar una Fondue, i d'altres van menjar uns bons entrecots.

A les nits abans de sortir de festa i mentre ens fèiem uns cubatilles ens posàvem música per animar-nos, concretament escoltàvem SuperPuta, genials! sinó els heu escoltat mai aneu a la seva web i no en sortireu defraudats.

La resta de dies vam seguir fent snow i més snow, i tot i que a vegades teníem un Houdini que desapareixia de la pista tot va anar molt bé, s'ha de repetir!Per acabar us deixo amb la foto de grup a la neu, tot i que i falta en David i la Marta!.

Beguda dels joves i no tant joves. L'alcohol aquí és una beguda legal que es pot comprar amb facilitat tant si ets major d'edat com si no. Però que representa realment aquesta beguda per els joves? Aquí teniu la Crònica d'un fi de setmana:

Quan arriba el fi de setmana, toca sortir. El fi de setmana ja és aquí, ha arribat el moment de que ens facin divertir. Aquesta setmana com totes les altres toca anar a una nova discoteca, on ens han dit que hi ha moltes noies i amb una mica de sort i molta labia no marxarem sols.

A les nou trenta comença la moguda, ens reunim al punt de trobada. Les deu: ja tenim la taula plena d'enormes gerres de cervesa, copes de vi i de sangria cal començar a animar la nit. Un bon sopar ens prepara per una gran nit. No és una nit per menjar all i oli, tot i que la quantitat d'alcohol que portem ingerida amagaria tot el que poguéssim haver menjat.

Durant el sopar després d'explicar tot el que intentarem fer aquesta nit i de decidir la nova discoteca on encara no ens coneix ningú. Sortim a fora agafem els cotxes i anem cap a la discoteca.

El que condueix el cotxe per suposat no ha provat l'alcohol, normalment sempre n'hi ha un del grup que no té ganes de veure aquella nit(segurament perquè la setmana anterior 'algú' li va sentar malament).

De viatge a la discoteca (viatge perquè se sol anar a la discoteca més llunyana que es coneix), doncs de viatge a la discoteca hi ha una parada obligatòria a la gasolinera per comprar una mica de gel i gots de plàstic.

Un cop hem arribat i aparcat el cotxe, es desplega l'artilleria pesada. Ha arribat el moment de fer el mega botellon. Apartir d'aquest moment comences a tenir molts amics.

No tothom sap beure alcohol.No s'ha de beure per oblidar, sinó que s'ha de beure per ser més social! Això s'ha de tenir molt en compte ja que no serveix de res acabar destrossat per terra i t'hagin de portar a rastras a casa, i que et perdís tota la nit. Aixó si serás recordat i tothom es riure amb tu... o potser es riuen de tu?

S'ha de beure per ser més social, basant-nos amb això. Hem d'intentar mantenir el nivell d'alcoholèmia tota la nit sense acabar per terra.

Com tot bon jove alcoholitzat hauràs perdut la vergonya, tot allò que no podies fer, ara ets capaç de fer-ho. Totes les noies et miren, comences a ballar com un autèntic professional. En menys de mitja hora has recorregut tres cops la discoteca i demanat els suficients telèfons com per fer de centraleta.

Total la nit va passant i tu vas coneixent gent i gent, si encara ets capaç d'articular paraules, potser ets capaç de conquistar una noia. Si aquest és el cas la nit acabarà sent un èxit. En cas contrari un fracas total(sempre et quedaran els tlf's).

Però s'han de seguir unes normes. Si tots els nostres amics han lligat, nosaltres HEM de lligar. És igual amb qui o amb que.

Finalment la tornada patètica a casa, es fa amb silenci absolut, el conductor és l'únic ésser despert.

Una altra gran nit. Esperarem amb àncies al setmana que ve.

En aquests últims temps hi ha hagut molta eufòria amb el tema del boicot als productes catalans, ara amb l'estatut, i bé el partit madrid-barça va acabar molt bé per nosaltres. Degut a aquests afers han sorgit organitzacions i gent que es queixava dels boicots i tal doncs bé a aquesta web BoiCATejam

Amb relació amb productes catalans hi ha una web Productes de la terra és una botiga on-line que es dediquen a vendre productes catalans. M'ha agradat força i segurament i compraré alguna cosa.

El creador de la web és defineix de la següent manera:

Em presento. Sóc l'Emili Junsalba, un català com qualsevol altre que contempla ple de curiositat el clima cada vegada més amistós cap a Catalunya, després de l'aprovació de l'estatut per part del nostre parlament. Les tertúlies radiofòniques, elements com ara el senyor Rajoy i webs com stopnacionalismo.com no fan altre que llançar-nos floretes.

Com a exemple d'aquest clima de bonhomia i cordialitat, l'altre dia vaig llegir una carta al director al diari el Periódico que em va semblar especialment significativa.

"Som una empresa catalana de teixits i hem rebut aquesta carta per fax que diu:

Por la presente, me dirijo a ustedes para informales de que a partir de hoy, 30/9/2005, debido a la lucidez de sus políticos para no querer pertenecer como hasta hoy a España, yo estoy en mi derecho de comprar a fabricantes españoles y no querer hablar en catalán, como así lo dice el abominable estatuto que se ha aprobado por esa gente que tienen ustedes como dirigentes, y que ustedes no han hecho nada por que esto no se produjera. Mis impuestos me gusta pagarlos a quien no se lo pueda quedar como el 3% famoso.

A partir de esta fecha les pido que no me visiten. Sin más por la presente,

Serafín Segovia Vendrell - Sera's Tapicerías de Valladolid"

Vegeu l'original en format de PDF

Una carta sorprenent i tanmateix absolutament verídica. Jo li voldria demanar al senyor Serafin i a tots aquells que pensin com ell que m'enviïn a mi també una carta com aquesta, perquè m'agradaria tenir-la a la meva col·lecció de cartes i correus electrònics que mereixen ser conservats.

A tots aquells que com un servidor vulgueu ser boicotejats us convido a omplir el formulari Boicateja'm, si em permeteu aquest petit joc de paraules amb la paraula boicot. Aquest és l'objectiu del present web: facilitar la feina a gent com el Serafín i a tots aquells que estan iniciant una campanya de boicots contra els productes catalans, i de forma més genèrica, contra tot allò que vingui de Catalunya.

Quan hàgim replegat un bon feix de missatges, els els enviarem perquè puguin fer la seva feina. Cap català sense boicot!

"Hi ha una força motriu més poderosa

que el vapor, l'electricitat i l'energia

atòmica: la voluntat.

"La informació és poder"

Aquesta tarda estava jo estudiant a la biblioteca tot concentrat. Quan he decidit fer una petita pausa i llegir una mica el diari ja que encara no havia llegit cap noticia del dia d'avui. Després d'estar-lo fullejant he arribat a la contra portada i allà me trobat amb una grata sorpresa, que m'ha fet somriure.
A dalt de tot de la contra portada he vist una línia que posava que el diari 20 minutos esta sota la llicencia Creative Commons. Això significa que pots copiar i fer servir els texts que publiquen cada dia per les teves coses.

Ara des de casa he anat a la seva web, i com podeu veure tenen publicada una pàgina on expliquen això del Creative Commons.

"No. No lo intentes.

Hazlo, o no lo hagas, pero no lo intentes.

Aquí teniu una altre web interessant sobre la primera de les pel·lícules de Star Wars que va fer en George Lucas. Hi ha gent que porta la seva afició molt lluny, en aquest cas algú s'ha dedicat a fer la pel·lícula de Star Wars en format de text!!!! I si teniu suficient paciència podreu veure que esta feta tota.Aquí teniu el link a AscciMation.Un avanç del que trobareu a la pàgina.

Aquest estiu dos amics i jo vam estar fent el Camino de Santiago.L'arcadi i en Perix van ser els companys que vaig tenir durant la llarga travessia. La qual vam aconseguir acabar en uns 9 dies, cosa que està molt bé tenint en compte tots els percances que vam tenir.

En aquests links podeu veure la gràfica d'alçades.Aquí podeu veure tot el track del recorregut que vam fer amb una ortofoto de google. I aquí el mateix track però amb un mapa de la nasa.Aquestes imatges están fetes amb el software CompeGPS.

La aventura va començar al pujar el tren i intentar posar-hi les bicicletes, els senyors de RENFE ens havien dit que les bicis havien d'estar degudament envolicades ja que en cas contrari potser no ens deixaven pujar al tren. Per tant nosaltres vam embalar les bicis. Però un cop adalt del tren no hi havia lloc on posar-les, ja veiem que estaríem tota la nit sense dormir quan va aparèixer el revisor bastant jove, que es va portar molt bé amb nosaltres si ens va deixar el seu compartiment de dormir perquè nosaltres hi poguessin posar les bicis. Altres nois del mateix vago no van tenir aquest sort(no portaven la bici embalada) i van haver de dormir per terra...si es que van poder.

Vam arribar a Pamplona als voltants de les 5 de la matinada, després de descarregar tota la quantitat de trastos que portàvem. Ens vam "disfressar" de ciclistes i vam començar a pedalar.

Dia 1

Teníem la idea de començar a fer el Camino de Santiago des d'el principi, però el tren ens va deixar a Pamplona. Era diumenge i no hi havien autobusos. Per tant vam haver de desfer camí. Vam haver de pedalar "enrera" fins arribar a Roncesvalles. El dia no acompanyava gaire ja que plovia una mica i el fet d'haver de desfer camí quedava contrarestat per les ganes i l'eufòria del primer dia. Els tres viatgers ens preguntàvem el mateix.Seré capaç d'aguantar els prop de 900 quilometres que haurem de fer?

El camí cap a Roncesvalles vam fer-lo per la carretera ja que el nostre inici era la coneguda població de . Vam arribar tocades les 12 del mig dia.Ens vam fer la cartilla del Peregrino, vam anar a visitar l'església, i ja estàvem preparats per a seguir les fletxes grogues que ens guiarien fins a Santiago.

Dia 2

....Arki, perix si teniu ganes de seguir explicant la historia ja sabeu! Just write it!

"La Realidad és alló que, encara que

deixis de creure en ella, segueix existent

i no desapareix